20.11.12

Mi currículum ya no se me parece



¿tu no has estat mai a calcuta? | no. jo tampoc. | però hauria estat molt agradable d'haver estat a calcuta | una vegada | aquell dia | haver recorregut els seus carrers | haver jagut amb l'esposa d'aquell militar anglès | sempre tan desficiosa | i recordar-ho  ara tot | per exemple | aquest vespre inútil de diumenge | ací | com som ara on som ara | exactament damunt aquest mateix llit desfet | l'un al costat de l'altre | nus | com ara | després d'haver fet l'amor i d'haver-lo tornat a fer | i recordar calcuta | i dir | ¿tu no has estat mai a calcuta? |  oh sí | ¿et recordes? | sí | i podríem parlar tots dos de calcuta, | i no com ara, | que no podem parlar de calcuta, | tu no has estat mai a calcuta, | jo no he estat mai a calcuta, | ¿com podrem parlar, doncs de calcuta? | ¿què podrem fer? | ¿realment, no has estat mai a calcuta? | almenys en tindràs l'enyor de calcuta | com jo | ara | mentre davalla molt peresosament el cap-al-tard | i som nus | tu i jo | escampats damunt el llit | tu del costat dret | donant-me l'esquena | la infame rodonor del cul | jo boca amunt | mirant el cel mirant calcuta | fumant molt lentament | mentre calcuta es desenvolupa com un fum | i no dic calcuta | però evoque calcuta | car jo he estat a calcuta | una vegada | i fou allí on et vaig trobar | ¿o potser no vares ésser tu? | ¿tu no has estat mai a calcuta? | m'agradaria avui parlar amb alguna persona que | hagués estat a calcuta | com jo | que mai no he estat a calcuta.
¿tú no has estado nunca en calcuta? | no. yo tampoco. | aunque habría sido muy agradable haber estado en calcuta | una vez | aquel día | haber recorrido sus calles | haber yacido con la esposa de aquel militar inglés | siempre de los nervios | y recordarlo ahora todo | por ejemplo | esta tarde inútil de domingo | aquí | tal como somos ahora y donde estamos ahora | exactamente sobre esta misma cama deshecha | uno junto al otro | desnudos | como ahora | tras haber hecho el amor y haberlo hecho de nuevo | y recordar calcuta | y decir | ¿tú no has estado nunca en calcuta? | oh sí | ¿te acuerdas? | sí | y podríamos hablar los dos de calcuta, | y no como ahora, | que no podemos hablar de calcuta, | tú no has estado nunca en calcuta, | yo no he estado nunca en calcuta, | ¿cómo vamos a hablar de calcuta entonces? | ¿qué vamos a hacer? | ¿realmente, no has estado nunca en calcuta? | al menos sentirás nostalgia de calcuta | como yo | ahora | mientras cae muy perezosamente el atardecer | y estamos desnudos | tú y yo | tirados en la cama | tú en el lado derecho | dándome la espalda | la infame redondez del culo | yo boca arriba | mirando el cielo mirando calcuta | fumando muy lentamente | mientras calcuta se expande como humo | y no digo calcuta | pero evoco calcuta | pues yo he estado en calcuta | una vez | y fue allí donde te encontré | ¿o quizá no eras tú? | ¿tú no has estado nunca en calcuta? | hoy me gustaría hablar con alguien que | haya estado en calcuta | como yo | que nunca he estado en calcuta.


*Oh Calcutta! David Malcomson.
*Oh Calcuta! [trad. ugdm]. Vicent Andrés Estellés.

1 comentario:

  1. No puc esbrinar els teus motius íntims per a posar aquest poema del meu Vicent. Ara, per mi és com si en despertar-me aquest matí t'haguera trobat despentinat a la vora del meu llit - "Juanca, Juanca despierta!. I en aqueix moment el somni, que mai no recorde, s'haguera convertit en un conte meravellós.
    Juanca

    ResponderEliminar